Atracció irrefrenable

La mar... gracies don d'haver nascut a una illa. La mar m'estira, m'atreu amb força, me reconforta quan m'abraça. Tan docil avegades, tant imprevisible en altres... Indomita e ingobernable, capaç de lo millor y lo pitjor. La mar, pero, cuida als seus amants, els enamora poc a poc però de manera irremissible, y de vegades decideix emportarse'n alguns.

Descansi en pau

Avui va per tu, per aquell home que amb les seves cançons ens transmetia les seves inquietuts i feia emocionar al món sencer, aquell home que va intentar regalar a molts infants lo que li va ser negat a ell, el que va fletar dos vaixells i els va omplir de juguets i medicines per als nens de la guerra de Kosovo, el que disfrutaba amb el que feia e intentaba compartir la seva felicitat.

Va per aquell destinat a ser una referència i que, per por i envejas va ser víctima de tota casta de acusacions i crítiques. La teva llum hauria pogut enlluernar el món, i els que sabien la magnitut que la teva fama agafaria van decidir que et tenien que llevar del mitj d'una manera o unaltre. No se en quin moment, degut a tot això, vas deixar de ser tú i et vas desquiciar, però ara tot a acabat, els que et varem admirar sempre recordarem el millor de tu. L'idol, l'artista, serà inmortal, per mes que a alguns els pesi. Descansi en pau, dons, l'home.

Stand By

Veuré aquesta imatge milers de vegades, amb diferents matisos, i mai me'n cansaré. Cada dia, quan el Sol es a sa posta, tu has viscut un dia mes, i quan et seus a acomiadar-lo t'enrecordes d'aquells que ja no hi son per compartir aquest moment...

Oblidat

Des que tinc memoria es aquí, aguantant impassible el pas del temps, conservant encara l'esperit que el va fer navegar una vegada. Te l'esperança que qualque dia sortira de l'oblit i tornara a la mar, s'engronchara altre vegada al pas de les ones i deixarà enrere el mal sòn que ha viscut... el mal son dels oblidats.

Com que aprofitare es blog per donar rienda suelta a sa meva afició a sa fotografia m'he dit que sa primera foto podia ser un autoretrat. Despres de escalfarme molt es cap entre tantes fotos he decidit inaugurar sa meva galeria de imatges amb aquesta foto meva, que crec que il·lustra be sa meva personalitat, amb aquesta expressió atenta i a la vegada prudent, amb els cinc sentits alerta, amb aquesta planta règia i varonil... en fí, no hi ha paraules que'm facin justicia...

Començam

Ale idò, jo també m'he fet un blog, que ja'm feia ganes....